PLATA (2023) és una peça que es desenvolupada en espais no convencionals de trànsit, i compta amb un equip artístic nombrós. Els gestos, les accions, les pauses, les mirades dels transeünts són el material per al joc i generen un codi expressiu que forma un nou llenguatge. Creem un dispositiu a mode de “contagi”, sobre la base d’aquest nou codi compartit, entenent que tots podem afectar-nos i que el que ens envolta ens modifica i ens transforma constantment. La proposta pretén generar intercanvis reals entre les artistes i les persones locals, entre els materials físics i els espais en els quals s’intervingui, creant així una peça única per a cada lloc, un SITE SPECIFIC que convidi a reconquerir i resignificar els espais públics.

SI ESTIGUÉSSIM SOLES EN L’UNIVERS, SERIA UNA GRAN PÈRDUA D’ESPAI (2019) sorgeix de la necessitat de compartir, transmetre, desenvolupar i multiplicar les possibilitats del llenguatge escènic generat a Big Bounce, la nostra primera peça com a col·lectiu. En aquesta ocasió hem doblat el nombre d’intèrprets, multiplicant les possibilitats de crear nous imaginaris a través d’altres cossos que generen noves realitats, noves memòries…suggerint universos paral·lels que posen en dubte la idea d’origen des d’altres perspectives.

JUNGLA(2018). Amb aquesta peça hem fet una immersió en l’univers del més petits, fent un treball pensat per una franja d’edat concreta, dels 2 als 5 anys. D’aquest moment vital ens interessa la mirada neta i oberta dels infants, que reben sense discriminar ni jutjar, i s’exposen als estímuls sense filtres preconcebuts. Considerem aquesta una oportunitat molt especial per presentar el moviment i els diferents elements de l’escena com un llenguatge nou que estimuli els sentits a tots nivells.

ACTE REFLEX (2018). En aquest projecte ens vam preguntar de quina manera podiem compartir i transmetre a adolescents de 14 anys la nostra passió pel moviment, per l’escena i pel treball col·lectiu. Vam voler potenciar la idea que cadascú té el seu punt de vista i que aquests, sumats, construeixen un univers més complex i ric alhora.  Per fer-ho vam voler indagar en els seus interessos i desitjos, treballant l’expressió de la identitat a partir de la mirada pròpia i la mirada de l’altre.

OVNI (2017). Partint de Big Bounce, i seguint la lògica del joc compartit, vam entrar en l’univers dels objectes per a jugar a partir de la dualitat que ofereixen com a objectes reconeixibles i funcionals versus elements plàtsics i visuals. Així mateix hem volgut anar més enllà també en les possibilitats que permet l’espai escènic, utilitzant l’element de la llum i el disseny escenogràfic com un element escencial de la peça. A través d’una escriptura que es basa en l’associació visual, hem volgut parlar sobre la sobre producció, l’acumulació, la durabilitat i reflexionar sobre les seves conseqüències a llarg termini.

DOPPELGÄNGER (2014). En aquesta peça ens vam centrar per primera vegada en l’obra d’un altre artista, en particular l’artista plàstic Tom Carr i el treball del seu equip TCTeam, per a desplegar un imaginari a través del cos que dialogui amb la seva obra. Ens ha interessat en particular emmarcar el nostre treball en un context nou com són els centres d’art contemporani d’arreu del territori per fer arribar el nostre treball a un altre tipus de públic, menys habituat a assistir a espectacles de dansa.

BIG BOUNCE /SITE SPECIFIC (2013). Vam descobrir en BIG BOUNCE el potencial de convertir la peça en un dispositiu versionable que recollís a nivell temàtic la història d’un espai específic i un context particular. A través d’aquesta idea hem pogut acostar-nos a la història, els usos i les particularitats d’espais tan diferents com La Pedrera, el MACBA, el Convent de les Arts d’Alcover, el MNACTEC de Terrassa, l’Antic Teatre, el Parc Nou d’Olot, entre d’altres; a través d’una mirada particular, convertint BIG BOUNCE en un projecte versàtil i fent-lo arribar a un públic molt més ampli.

BIG BOUNCE (2013) és el nostre primer treball com a col·lectiu i sorgeix de les ganes de compartir eines de creació, descobrir les múltiples mirades sobre una mateixa forma, i permetre al cos transformar-se a partir de les interferències de l’altre. En el procés de creació de Big Bounce ens vam interessar per la paraula com una eina que ens permetia evocar múltiples realitats en un espai aparentment buit, en diàleg amb el potencial evocador dels cossos en moviment, ofernint una versatilitat que viatja entre allò concret i allò abstracte. En aquest treball incloem en tot moment la mirada del públic, fent èmfasi en el moment present des d’on es dispara l’imaginari individual i es sacseja el compartit.